És el foc i és la neu, és la tristesa i és el crit que desperta l’alegria i ens fa llum les tenebres que habitàvem com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria que obri escletxes de mel en la ferida fonda i roent que ens cava precipicis insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig que crea com cap déu futurs més savis i funda uns altres mons que es fan possibles si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.
Damaris Gelabert
El Parc Nacional la Tigra d'Hondures és un lloc molt especial per a mi. Cada dos caps de setmana me n´anava amb els meus amics a unes caavanes i passàvem allà la nit molt bé.
El Pico Bonito m'encantava perquè era un lloc molt bonic, podia gaudir i relaxar-me amb la meva família.
Ciclisme a la Damu, la muntanya de te (Àsia-Xina-Zhejiang)
Aquest és el meu paisatge de la meva ciutat natal, és el jardí de te més gran de la Xina.
Vaig anar a aquesta muntanya amb la meva tieta i els meus avis. Vam visitar el passeig, la cimera del pavelló, la pista de carreres, etc… Vaig aprendre a triar el te i finalment vam llogar bicicletes per recórrer la muntanya.